OK
El consorci format per la cooperativa Dcoop i el grup oliaire Acesur s'ha imposat en la puja per Deoleo, propietària de marques com Carbonell, Hojiblanca o Carapelli, en una operació valorada en 520 milions d'euros. Segons la informació d'Europa Press publicada per Artículo 14, competia amb la sevillana Migasa i la italiana Coricelli, i tant Deoleo com els seus accionistes majoritaris han donat suport a la proposta. Les parts encara no han donat una data de tancament.
La notícia es va notar a la Borsa: Deoleo va caure més d'un 21 % el dijous i, malgrat pujar un 2,20 % el divendres fins a 0,279 euros per acció, va acumular un descens del 19,13 % en dues sessions. El ministre d'Agricultura, Luis Planas, va recordar que Deoleo no produeix oli: el compra per envasar-lo i vendre'l. El que canvia de mans és, sobretot, un negoci de marques i d'envasat.
Què significa per a una planta d'envasat
Quan productors i envasadors s'uneixen a un grup de marques, la conversa comença als despatxos, però acaba a les línies. En integracions així és habitual revisar què s'envasa on: quines marques i formats van a cada planta, quines línies reben més referències i quines canvien de producte. En aquest cas no hi ha res anunciat; és el que sol venir després, i convé tenir-ho preparat.
El primer és saber què hi ha de veritat a cada línia. No la capacitat nominal de la fitxa, sinó la velocitat real, les aturades i les seves causes, la merma i l'OEE per torn. Si cada planta ho mesura a la seva manera (una compta les microaturades i l'altra no, una inclou la neteja i l'altra la deixa fora), comparar és impossible i les decisions es prenen amb impressions. Mesurar igual a totes, amb les mateixes definicions, és el pas previ a qualsevol repartiment. Ho expliquem a la nostra pàgina d'OEE, aturades i mermes.
El segon és l'estat tècnic. Abans de portar una marca a una altra línia cal saber si aquesta línia admet el format: l'ampolla, el tap, la caixa, el temps de canvi de format, l'antiguitat d'autòmats i pantalles, els recanvis crítics. Moure producció té molt de mudança, com expliquem quan parlem de com traslladar línies.
El tercer és l'etiqueta. En oli envasat, una mateixa línia pot omplir diverses marques en PET i en vidre, en mides diferents i per a diversos mercats. Si arriben referències noves, augmenten els canvis i, amb ells, el risc de barrejar etiquetes, contraetiquetes o lots. Cada canvi compta, com vam veure amb les 1.600 referències de Foodiverse. Comprovar en línia l'etiqueta, la data i el lot de cada envàs evita que un error en un canvi acabi en una retirada.
I el quart, les persones. Ajuntar plantes és ajuntar maneres de treballar. Unificar els procediments d'arrencada, de canvi de format i de registre d'aturades costa molt menys al principi que quan cada planta fa anys que té els seus.
Claus si la seva empresa entra en una integració
- Inventari de línies: velocitat real, formats possibles, temps de canvi i estat d'autòmats i pantalles, línia per línia.
- Les mateixes definicions: OEE, aturades i merma mesurats igual a totes les plantes, per línia i per torn.
- Dades abans de decidir: un període de registre fiable val més que la capacitat nominal a l'hora de repartir marques.
- Etiqueta i lot a cada envàs: més referències per línia demanen comprovar-ho tot, no només unes mostres en canviar de format.
- Canvis de format per escrit: un procediment comú, amb llista de comprovació, per a totes les plantes.
Les operacions corporatives s'anuncien en milions d'euros; el seu resultat es juga en aturades, canvis i etiquetes. Si la seva planta es troba davant d'alguna cosa semblant, parlem-ne.
