OK
L'11 i el 12 de novembre, Ifema Madrid acull alhora Empack, Logistics & Automation i Logistic & Industrial Build, tres fires organitzades per Easyfairs a les quals s'entra amb una sola acreditació. Segons Interempresas, l'edició d'enguany ocupa els pavellons 2, 4 i 6, reuneix 456 empreses en 31.500 m² i compta amb més de 250 ponents; el 2025 van ser 426 expositors, 24.000 m² i més de 12.200 visitants professionals. Empack agrupa envasos, matèries primeres, maquinària, automatització i serveis; Logistics & Automation, la intralogística, la robòtica, la traçabilitat i el programari.
El que més interessa a una planta d'envasat és al programa. La web d'Empack anuncia com a novetat una PPWR Academy, dues sessions que obren el congrés dedicades al reglament europeu d'envasos i residus d'envasos, a més d'una zona per a l'envàs reutilitzable i una altra de maquinària i etiquetatge. No és casualitat: el reglament s'aplica directament des del 12 d'agost de 2026 i, com va resumir Interempresas al juny, les seves obligacions arriben per etapes: un pictograma harmonitzat a tots els envasos des de l'agost del 2028 i, des del 2030, un grau mínim de reciclabilitat i un màxim del 50 % d'espai buit en envasos col·lectius, de transport i de comerç electrònic.
Què significa per a una planta d'envasat
El PPWR se sol veure com un assumpte de compres i de màrqueting: quin material, quina etiqueta. Però cadascuna d'aquestes decisions acaba a la línia.
El canvi de material és l'exemple més clar. Passar a un film monomaterial o més prim, o a una safata amb més reciclat, canvia la finestra de temperatura, pressió i temps de la soldadura. El que segellava bé amb el material de sempre pot donar fuites o arrugues amb el nou, i de vegades no es veu fins que arriba la reclamació. Convé provar amb bobines reals abans de comprar en volum i, mentre duri la transició, vigilar el segellat al 100 % dels envasos, no per mostreig. Ho expliquem a la nostra pàgina d'inspecció de segellat.
L'etiquetatge és el segon front. Un pictograma nou vol dir arts noves per a cada referència i, durant mesos, etiquetes velles i noves que conviuen al magatzem. És l'escenari típic d'un rotlle equivocat a l'etiquetadora. Una càmera que compari cada envàs amb la referència carregada en aquell moment evita que l'error surti de la planta.
El tercer és el final de línia. Limitar l'espai buit obliga a revisar caixes i farcells: els formats s'ajusten més al producte i apareixen més mides. Més formats són més canvis a l'encaixadora i al paletitzador, i cada canvi resta disponibilitat. Mesurar l'OEE abans i després diu si l'envàs nou surt car a la línia. I si una part de l'envàs de transport passa a ser reutilitzable, hi haurà caixes que tornen: cal comprovar que arriben netes i senceres abans d'omplir-les una altra vegada.
Finalment, els papers. El fabricant signa la declaració UE de conformitat dels seus envasos. Tenir per referència quin material es va fer servir, de quin proveïdor i en quin lot estalvia moltes hores el dia que algú la demani.
Què cal preguntar als estands
- Materials nous: si la màquina s'ha provat amb monomaterials o films més prims, i amb quin temps de canvi.
- Control en línia: quina inspecció inclou (segellat, etiqueta, data i lot) i què fa amb el que rebutja.
- Dades: si lliura aturades, rebutjos i comptadors per OPC UA, Modbus TCP o similar, per mesurar l'OEE sense paper.
- Formats: quant triga un canvi de caixa o de farcell i si es fa des de la recepta.
- Reutilitzable: com s'inspeccionen i es netegen les caixes que tornen.
Dos dies de fira donen per a molt si s'hi va amb les preguntes preparades. Si està revisant els seus envasos pel PPWR i vol veure què canvia a la seva línia, parlem-ne.
