OK
Industrias Lácteas Asturianas (ILAS), l'empresa de la marca Reny Picot, ha posat en marxa a la seva fàbrica de Navia (Astúries) un projecte integral d'eficiència hídrica i energètica juntament amb Edison Next Spain, anunciat el 8 de setembre. La idea s'explica en poques paraules: recuperar els condensats que genera el mateix procés industrial, reutilitzar-los i aprofitar la calor que encara porten. Així la planta capta menys aigua fresca i necessita menys combustible per produir vapor.
Segons la companyia, la instal·lació recuperarà prop de 115.000 m³ d'aigua l'any, el volum aproximat de 46 piscines olímpiques, i estalviarà 5.741 MWh anuals. El consum de gas natural liquat baixarà en més de 7.000 MWh l'any i s'evitarà l'emissió de més de 1.100 tones de CO₂. Edison Next dissenya, desenvolupa i finança íntegrament el projecte i s'encarrega de l'operació i el manteniment durant deu anys, amb el compromís de garantir el rendiment i els estalvis previstos. La instal·lació tindrà sistemes de mesura i verificació de resultats i optarà al sistema de Certificats d'Estalvi Energètic (CAE). Ho han explicat Revista Aral i la mateixa Reny Picot.
Què significa per a una planta d'envasat
En una fàbrica d'alimentació, l'aigua i el vapor rarament apareixen al quadre de comandament de producció. Es paguen a la factura del mes, però no s'assignen a una línia, a un producte ni a un torn. Per això els projectes d'aquest tipus comencen gairebé sempre pel mateix: saber quant es consumeix, on i quan.
El vapor i l'aigua calenta són darrere de moltes operacions properes a l'envasat: tractaments tèrmics, neteges CIP, rentatge d'equips i, en alguns formats, esterilització d'envasos. Cada condensat que se'n va al desguàs és aigua tractada i energia que es perden alhora. Recuperar-lo exigeix, això sí, controlar-ne la qualitat: si un intercanviador té una fuita, el condensat pot arrossegar producte i no ha de tornar a la caldera sense control. Mesurar en continu paràmetres com la conductivitat o la terbolesa, amb desviament automàtic quan surten de rang, és el que converteix una bona idea en una instal·lació segura.
El segon punt és el model de contracte. Quan un tercer finança la inversió i respon dels estalvis, la mesura deixa de ser un complement: és la base de l'acord. Cal una línia de base ben documentada, comptadors fiables i un mètode clar per descomptar l'efecte de produir més o menys, o de canviar el mix de productes. Sense dades de producció enllaçades amb les d'energia, és difícil separar un estalvi real d'una simple baixada d'activitat.
Finalment, el manteniment. Purgadors que fugen, aïllaments danyats o vàlvules que no tanquen bé redueixen els estalvis sense que ningú se n'adoni. Un pla que inclogui revisions periòdiques de la xarxa de vapor i alarmes quan el consum per unitat es desvia protegeix la inversió durant tota la seva vida útil.
Claus pràctiques
- Mesurar abans d'invertir: comptadors d'aigua, vapor i gas per zona o per línia mostren on és el potencial d'estalvi real.
- Parlar en consum per unitat: litres d'aigua i kWh per tona o per cada mil envasos són indicadors comparables entre torns, productes i plantes.
- Vigilar la qualitat del condensat: la mesura en continu i el desviament automàtic eviten que un error en un intercanviador acabi a la caldera.
- Cuidar la xarxa de vapor: purgadors, aïllaments i fuites han d'entrar en el pla de manteniment, amb registres que en mostrin l'evolució.
- Enllaçar energia i producció: creuar el consum amb les ordres de fabricació, les aturades i les neteges permet verificar estalvis i detectar derives a temps.
El cas de Navia mostra que la sostenibilitat a la planta es decideix cada vegada més amb dades: sense mesura no hi ha estalvi que es pugui demostrar ni finançar. Si està preparant alguna cosa semblant, parlem-ne.
